Patrimoni Modernista

El Modernisme designa a Catalunya un ampli moviment artístic que es desenvolupa els darrers decennis del segle XIX i primers del XX, i que preten actualitzar les tipologies arquitectòniques i els elements decoratius tradicionals per adequar-los a les noves tècniques, els nous materials industrials i a la sensibilitat moderna. Es manifesta com un estil decoratiu basat en l’asimetria, l’ornamentació floral, la sinuositat i el colorisme. Aquest, coincideix amb una època brillant a tot Europa - prèvia a la primera guerra mundial - on l’optimisme científic i tècnic conviu amb la prosperitat econòmica.

El Modernisme català té una personalitat pròpia que, en molts aspectes, està situat a l’avantguarda de la seva época. Es tracta d’un moviment artístic lligat a un projecte polític: el catalanisme. La recuperació de la llengua i la cultura pròpies, l’art, la història i la política, són algunes de les vessants que el modernisme va ajudar a impulsar. Pel seu caràcter nacional, el Modernisme s’enriqueix amb nombroses referències o símbols de la pròpia identitat, i amb l’ús de formes i ornaments de l’art popular català. Simultàniament, aquest estil vol crear una cultura moderna en sintonia amb les corrents europees, actitud que es reflecteix en les abundants referències a l’arquitectura nòrdica i en l’avenç tecnològic en l’ús de nous materials com el ferro laminat, el vidre industrial i el formigó.

A Catalunya, Barcelona és el gran centre de l’arquitectura modernista, amb més de la meitat de les 2.000 obres catalogades. És a partir de la brillantor del moviment barceloní que van a començar a estendre’s les mostres d’aquest estil pel litoral i prelitoral seguint els eixos de creixement de línies de ferrocarril. Així, trobem bons exemples a les capitals comarcals o ciutats industrials de l’entorn barceloní, als nuclis d’estiueig o balnearis, a les comarques agrícoles del sud i a les colònies industrials situades al costat dels rius més importants.

Un dels exemples més destacats d’aquest estil a la Costa Daurada és Reus; lloc de naixement i formació de l'universal arquitecte Antoni Gaudí, i on van treballar-hi diversos arquitectes i artistes. Tot i la vinculació de Gaudí amb la seva ciutat, va ser l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, qui deixaria una empremta més forta a Reus, començant amb la construcció de l'Institut Pere Mata, i fent crèixer l'etapa modernista que viuria la ciutat. Actualment, amb la Ruta del modernisme de Reus, és possible reviure l'esperit del 1900, tot admirant l'originalitat de les seves formes i volums en les nombroses façanes dels edificis que encara es conserven; i descobrir la importància de la tradició comercial reusenca, la qual va estar estretament vinculada al modernisme. Cal destacar les construccions de la Casa Navàs, la Casa Rull, l’Institut Pere Mata, el Xalet Serra o l’Estació Enològica entre d’altres.

Tarragona, Tortosa i La Sènia són altres ciutats de la Costa Daurada amb un importat llegat modernista. Més de vint pobles i ciutats contenen exemples significatius d’aquest estil on podem trobar tant arquitectura religiosa com civil dissenyada sota els paràmetres de la línia sinuosa.