Patrimoni Gòtic

Malgrat que l’estil gòtic no va entrar a les comarques de Tarragona fins ben avançat el segle XIV; els segles d’aquesta etapa es poden dividir en dues parts: els s.XII-XIII i els s.XIV-XV. Els primers són uns segles de creixement econòmic - les ciutats creixen i es reforcen i apareix la burgesia -, i el feudalisme comença a cedir terreny davant de les fortes monarquies centrals. Des de l'Església s'impulsen ideals més espirituals i enfocats a mantenir la pobresa material - primer amb els cistercencs i després amb els franciscans i dominics - i el coneixement obre noves possibilitats dedicades a aprofondir la investigació filosòfica autònoma, separada totalment de la teologia. Els dos darres segles són, en canvi, segles de crisi: anys seguits de males collites, fam, pestes, conflictes militars, etc.

A Catalunya, el regnat de Jaume II, finalitzat el 1327, va deixar un país en ple creixement. Les ciutats havien progressat molt i Barcelona, especialment, s'havia convertit en un important centre comercial de la Mediterrània. La nova alta burgesia s'equiparava a l'aristocràcia en capacitat de poder i decisió, especialment a les ciutats on esdevingueren una nova aristocràcia. Els conflictes entre grups reialistes i grups oligàrquics esclatarien anys després, tot i que en aquells moments l'enfrontament ja era clar.

Tot això es traduirà en una gran febre constructiva, amb noves idees arquitectòniques que permeteren construir temples de dimensions més grans, més alts i més ben il·luminats; sovint impulsats per la casa reial però també pels burgesos més rics, els ciutadans i els gremis. Els edificis civils van començar a renovar-se: palau reial, consells municipals, drassanes, noves muralles, etc; però també nous palaus per als recentment enriquits burgesos, que afirmaven la seva posició. Si bé aquest impuls cultural s'inicia en l'època d'esplendor, curiosament és a partir del regnat de Pere III i durant el segle XV, ja en plena crisi baixmedieval, quan trobem una major activitat artística.

Més de vint poblacions de la Costa Daurada conserven encara edificacions corresponents al inventari del patrimoni gòtic català. Algunes d’elles són gòtiques de manera absoluta, com la Casa Paladella de Bot o l’esglèsia de Santa Maria de Flix, d’altres combinen estils, a l’igual que la catedral de Tarragona o l’esglèsia de Santa Maria de Queralt, i n’hi ha que formen part de conjunts monumentals declarats com el nucli antic de la ciutat de Tortosa. A més dels edificis esmentats, són molts els pobles de la Costa Daurada que mantenen mostres d’arquitectura gòtica en forma d’hospitals, palaus o convents.