Patrimoni Cistercenc

L'austeritat del romànic primitiu i la transició cap al gòtic es fan paleses en els monestirs cistercencs. De l'orde del Cister sorgí al segle XII una reacció contra l'exuberància clunicenca que preconitzà l'austerirat en la vida, en la litúrgia i en la decoració de les esglésies. El seguiment més estricte de la Regla de Sant Benet, que rebutja tot allò que és superflu, va fer néixer al segle XI un moviment de renovació monàstica que creia en la necessitat de recuperar la figura del monjo com a persona dedicada a l’oració, al treball i a l’acolliment de pelegrins.

Així, els sobirans catalano-aragonesos van confiar als monjos la fundació de grans centres religiosos, dotats d’abundants terrenys agrícoles, que van donar vida a l’economia i demografia dels nous territoris. A Catalunya s’establiren a Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, de manera que van respondre a la necessitat de colonitzar les terres despoblades i ermes que conqueriren als sarraïns, situades a la Catalunya Nova. Del patrimoni esmentat, els monestirs de Poblet i de Santes Creus constitueixen les manifestacions més importants d'aquest art i se situen dins el territori de la marca turística estudiada.

Dels tres monestirs cistercencs Santes Creus és el que reprodueix amb més fidelitat el pla bernardí de construcció. Fundat el 1150 i establert a Santes Creus a partir del 1160, passà per diverses etapes glorioses fins que l’any 1835 es produí l’exclaustració definitiva dels monjos. Actualment és l’únic monestir de la Ruta del Cister que no té vida monàstica, cosa que permet al visitant endinsar-se a pler en cadascun dels racons d’aquest esplèndid cenobi que conserva en cada pedra el record més viu de la seva història. Pel que fa a Poblet, és el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa, l’únic que manté comunitat de monjos; i forma part del conjunt de béns Patrimoni de la Humanitat des de la seva declaració l’any 1991. Es tracta d’un referent obligat dins la història de la Corona d’Aragó degut al seu ús de panteó reial per diverses generacions de reis catalans.

Arquitectònicament parlant, els monestirs s’alcen seguint amb rigor l’esperit de les comunitats que els van habitar i les regles estrictes que els dirigien. Al voltant del nucli central monàstic s’enlairen locals de tipus administratiu, a més d’hospitals, capelles per a nobles o servidors i habitacles per a artesans. Les línies i la decoració dels tres monestirs segueixen la simplicitat i sobrietat del pensament de l’ordre.

L’enllaç dels tres monestirs cistercencs a través de la coneguda Ruta del Cister, creada el 1989, ha esdevingut una injecció indiscutible per al turisme de les tres comarques, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Urgell, les quals no han escatimat esforços per donar a conèixer unes terres que vessen cultura, gastronomia, tradició i patrimoni.