Agost

Representació de l'Assumpció de Madona Santa Maria a la Selva del Camp (14 i 15 d’agost)

D'entre les activitats del calendari festiu i cultural de la Selva destaca la Representació de l'Assumpció de Madona Santa Maria; misteri assumpcionista del s. XIV recuperat dels arxius parroquials, i interpretat i cantat per la gent de la Selva a l'església de Sant Andreu en les dates del 14 i 15 d'agost. Obra anònima de la segona meitat del segle XVI, amb la qual tenim accés a un important llegat literari, teatral, musical i religiós del teatre medieval, es tracta del drama assumpcionista més antic d'Europa en llengua romànica que ha arribat sencer fins els nostres dies.

El misteri recull les tradicions que envolten la Festa de la Mare de Déu d'Agost. El tema central de l'obra, l'Assumpció de Maria al cel en cos i ànima, prové dels primers segles del cristianisme. Aquesta tradició venerable, de la qual ja tenim documentació en el segles IV i V, va ser divulgada el segle XIII per Jaume de Voràgine en la seva Llegenda àuria.

Com qualsevol altre Misteri medieval, els cants a interpretar són indicats per la consueta. En la majoria dels casos eren melodies manllevades de fonts musicals existents i aplicades al text dramàtic. Normalment són himnes i cants religiosos però també utilitzaven peces profanes. Tota la música pertany al repertori gregorià o polifònic dels segles XIII i XIV, amb la particularitat que la majoria dels cants són interpretats amb la mateixa tonada que indica la consueta del manuscrit.

El Setge de Miravet (7 i 8 d’agost)

"El Setge de Miravet" és una obra de teatre que representa els fets històrics que portaren a la fi del Temple a la Corona d'Aragó, entre 1307 i 1308. Està basada en un estudi rigorós sobre la documentació original existent a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, per part del director, Santi Marsal. Recull les vicissituds i negociacions entre Jaume II i els cavallers del Temple de la seva senyoria durant el procés portat a terme contra l'Orde i el setge al castell de Miravet, que s'allargà dotze mesos. Amb aquesta obra s’intenta fer honor de la memòria dels frares-guerrers de la creu roja i l'espasa així com de tots aquells avantpassats que es sacrificaren pel somni d'un futur millor. La població musulmana i jueva va conviure amb els nous senyors cristians, monjos-guerrers, essent testimoni del seu pas per aquestes terres.

La producció de l'obra està encarregada a les associacions culturals i es representa al lloc original dels fets: el castell de Miravet.El grup d'actors es divideix en els sarraïns miravetans (els "morets"), representants de l'aljama jueu musulmana, els cavallers del Temple, els soldats i escuders dels templers, els almogàvars, els soldats i delegats de la cort reial, les ànimes en pena de l'infern i la mort de l'Apocalipsis, així com l'encarnació del fantasma del traïdor del Temple: Jaume de Garrigans.

Festes Majors

L’agost és el mes de les festes majors, balls d'envelat, focs d'artifici i tota mena de dances típiques – sardanes, jotes, ball de bastons, etc. - en infinitat de pobles de les comarques. Alguns dels pobles que celebren les seves festes durant aquest mes són: Amposta, La Bisbal del Penedés, Les Cases d’Alcanar, Deltebre, Roda de Barà... i un llarg etcetera.