Febrer

Festes de la Candelera a Valls i a Calafell (2 de febrer)

La festa de les Candeles es celebrada per les dones que duen el nom de Purificació, Pura o Candeleres; i a Valls, aquelles que tenen per Patrona la Verge de la Candela, les que porten aquest nom i les que s´anomenen simplement Maria. És costum en alguns pobles de cantar unes corrandes al.lusives al misteri de Goig.

Segons la llegenda, la Verge portà al Temple l´ofrena de dos colomins. Així, el costum s’ha continuat a través del temps, i avui es troba a punt de ser unificada pels aranzels parroquials. Hi ha pobles que porten xocolata, galetes o colomins per el celebrant i donen alguna fotesa als escolans. En d´altres hom porta una ampolla de vi al sacerdot, i pels escolans una coca, que sol ser de pasta comuna condimentada amb oli, o bé amb oli, sucre i confits, o de pasta, que rep el nom de " Maurada".

Festes de Santa Àgueda o de les dones a Riba-Roja d’Ebre (5 de febrer)

El dia 5 de febrer s'escau la festivitat de Santa Àgueda, patrona de les dones. Aquesta festa, com moltes altres, havia caigut en l'oblit a les comarques tarragonines i a tot Catalunya, però l'any 1986 l'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre en va iniciar la recuperació. En aquesta població de la Ribera d'Ebre, Santa Àgueda - tal com anomenen allí a la patrona - s'ha celebrat sempre, tot i que setze anys enrere la diada es limitava a un acte religiós i poca cosa més.

Les festes de Santa Águeda més matineres tenen lloc a Riba-roja d'Ebre, ja que les celebracions solen començar l'1 o el 2 de febrer. Les dones de Riba-roja organitzen celebracions molt diverses, des de campionats de cartes, exposicions i actes dedicats a les àvies del poble. El ple municipal de proclamació de l'alcaldessa i les regidores és el punt culminant de la festa, si bé el berenar de dones servit pels homes del poble és, possiblement, l'activitat més divertida i esperada. Les celebracions de la Santa, que poden durar a Riba-roja quatre o cinc dies, compten també amb balls d'orquestra, teatre i altres activitats pròpies d'una festa major petita.

A Móra d'Ebre els actes de Santa Águeda es concentren en un o dos dies, sempre en cap de setmana. L'acte central és el ple de presa de possessió de l'alcaldessa i les regidores. Durant la investidura, la nova alcaldessa llegeix un discurs en el qual inclou un seguit de propostes del col·lectiu femení local per a millorar el poble adreçades a l'alcalde oficial. També hi ha processó, dinar de germanor, ball i streptease masculí. També es coneguda la festa de Fatarella, on les celebracions de Santa Águeda s'emmarquen en les Festes Majors d'hivern dedicades a Sant Blai.

El Carnaval de Reus, Tarragona i Godall

La Quaresma s’enceta el Dimecres de Cendra, els dies abans són els que pertanyen a les festes carnavalesques que normalment comencen el dissabte amb l’arribada del Rei Carnestoltes, seguint els altres dies amb rues, disfresses i balls i acabant el dimarts amb la mort i enterrament del Carnestoltes i l’enterrament de la sardina. Si el Carnestoltes és representa popularment per un ninot alegre i rondaxó, hom pinta la Quaresma com una vella xaruga, alta, desnerida i antipàtica, que té set cames, va tota vestida de negre, i porta un bacallà en una mà i un cistell de verdures en l’altre. El simbolisme que es desprèn d’aquesta imatge popular és ben clar, perquè el temps de quaresma és de serietat, tristesa, recolliment, oració i dejuni.

El Carnaval és la gran festa de l’hivern des que Roma va arribar a aquestes terres. Tot i que les jornades principals del Carnaval s’inicien Dijous Gras i finalitzen dimarts següent, el diumenge anterior Reus i Tarragona es troben en una o altra població per llançar-se sàtires. En el Carnaval de Tarragona el ritual d’actes comença amb la construcció d’una bóta monumental i acaba amb la seva crema i la dels ninots del Rei i la Reina de la festa. A Reus destaca la nombrosa participació de colles i els multitudinaris àpats de dilluns i a Godall la celebració de l’únic Carnaval encara viu que, a les comarques tarragonines, va superar la guerra del 1936, en la qual la disfressa conviu amb les tradicionals batalles de farina.