Gener

Processó del Sant Crist a el Pont d’Armentera (30 de gener)

La tradició, la devoció i l'agraïment més íntim es fan presents al Pont d'Armentera durant els actes de la Processó del Sant Crist que cada any se celebren el dia 3 de gener. Tot el poble, i cada vegada més visitants, participen d'aquesta tradició religiosa que és propera a celebrar 200 anys. La devoció d’aquest poble pel Sant Crist ha existit desde temps immemorials; però s’ha vist incrementada de manera exponencial des dels primers anys del segle XIX quan, segons la tradició, la Santa Imatge va lliurar al Pont d’Armentera de la invasió francesa l'any 1809.

Els actes festius comencen amb la celebració d’un ofici solemne que dona pas a l’inici de la processó; la imatge del Sant Crist és carregada sobre les espatlles dels veïns que comparteixen el pes de la figura a mesura que avança. La Processó recorre pràcticament tots els carrers del poble amb solemnitat; fins i tot els més estrets, que ajuden a crear un ambient d'intimitat i respecte. Es tracta d’una festa molt celebrada, on tots els habitats participen activament encenent ciris que il·luminen el pas de la processó i cantant els Goigs a la lloança del Sant Crist d'aquesta vila. La música acompanya el seguici fins el retorn de la imatge a l'Església Parroquial del Pont d'Armentera, finalitzada el 1302. Un cop el Sant Crist ha estat col·locat al seu lloc d’origen, els participants de la festa realitzen una breu pregària, canten diferents Goigs i s'acosten a venerar la Imatge Sagrada.

Els Tres Tombs (16 de gener)

Celebrada en nombroses poblacions de tota Catalunya, i sempre coincident amb la diada de Sant Antoni, es tracta d’una de les cavalcades més tradicionals de les terres tarragonines. Valls és la població que engega cada any l’inici de la nova temporada dels Tres Tombs al país; és el tret de sortida d'una tradició que ens porta a viatjar per molts pobles i viles on, des de fa més o menys temps, celebren la festivitat del Sant Patró de les bèsties.

El lloc d’inici i concentració de la celebració de Valls és al Portal Nou. Aquí es reuneixen els components d’aquesta vella tradició amb la qual es reviu el patiment i treball dels traginers d’abans: vells carros, magnífics animals i experts carreters que els menen pels carrers i carrerons tortuosos de la població. Tots ells carreguen sacs ben plens de palla, gra, fruita, sarments, botes de vi, fogots, llenya o portadores, per dur la càrrega fins el final del recorregut i rememorar amb exactitud la feina d’aquells que vivien d’aquest antic ofici. El tràfec carreter arrenca amb la bandera de la Societat de Sant Antoni al davant, el seu Penó centenari i la imatge del Sant dalt d'un magnífic carro. La música tradicional de banda i gralles acompanya la comitiva durant els Tres Tombs i finalitza amb l’arribada dels traginers a la Plaça del Blat i al Carrer Major, punts neuràlgics de la vida de la ciutat, on el control de la màquina i els animals és cada cop més complicat.

Encamisada de Sant Antoni a Falset (15 i 16 de gener)

Per aquestes dates Falset celebra la típica Encamisada de Sant Antoni, que recorda la lluita dels traginers contra l'exèrcit invasor durant la guerra de Successió (principis del segle XVIII) o bé durant la Guerra del Francès (principis del segle XIX). Cada any viuen la festa de Sant Antoni seguint l’ordre de la tradició de forma estricta. El dissabte al migdia s'anuncia la festa amb un repic de campanes i coets. Al vespre, els carros i cavalleries es reuneixen davant del Celler Cooperatiu i, precedits pels diables i la banda de música, arriben a l'església de Santa Maria, on es fa el pregó que acaba amb el tradicional ball. El diumenge els actes comencen de bon matí amb la benedicció de cavalls, rucs i altres bèsties, davant l'església, tot esperant un bon esmorzar, l'anomenat esmorzar del carreter.

El paisatge urbà canvia i els habitants de Falset s'engalanen amb les vestimentes tradicionals catalanes per aquesta festa. Els carros que hi participen són carros de pagès, guarnits amb branca de pi, guirnaldes i flors de paper, que són tibats per cavalls o rucs també mudats. Des del Celler Cooperatiu arrenca el seguici, que es resgueix per un ordre rigorosament establert, fins l'església on es celebra l'Ofici Solemne. Durant l'ofici es balla a l'interior de l'església la Jota de Falset i es beneeixen els panets que es venen a la sortida. La marxa es reprèn direcció a l'ermita de Sant Gregori on els joves de Falset pugen la imatge de Sant Antoni a coll.

Festa de la Calçotada a Valls (30 de gener)


La Festa de la Calçotada, especialitat gastronòmica a base de cebes tendres, la seva salsa i els seus complements, mou cada any riuades de gent entre els mesos de novembre i abril. Segons diu la tradició ancestral, una bona calçotada, una "calçotada amb àngel", ha de tenir com a teló de fons la serralada de Miramar i com a escenari una masia vallenca. A Valls, ciutat origen de la calçotada, ja fa més de cent anys que s'en fan. Des de finals del s. XIX, les famílies vallenques celebren aquesta festa de manera tradicional, mantenint el costum de generació en generació. És per això que Valls és coneguda com la capital del calçot.

Valls celebra la Gran Festa de la Calçotada a l'entorn dels carrers i places de la ciutat marcats de tipisme i bullici. Es realitza un variat programa d'actes populars i concursos relacionats amb aquesta verdura: cercaviles, demostracions de coure calçots a la graella, concursos de cultivadors de calçots, de salsa de la calçotada, de menjar calçots, degustacions, ballada d'elements folklòrics, etc.