La Serra del Montsant

Els relleus imposants de la serra del Montsant o la "Muntanya de la Pau", que acull als seus peus la Cartoixa d'Escaladei des del segle XII i que assoleix els 1163 m a la roca Corbatera, són fàcilment visibles des de qualsevol dels cims de les serres més litorals, malgrat la seva ubicació a l'interior de la comarca del Priorat. La serra de la Llena, entre la Conca de Barberà i les Garrigues, serveix de corredor natural que uneix el Montsant i les muntanyes de Prades més orientals.

La serra del Montsant, i els seus 20 km de llarg, està formada per altíssims cingles coronats per blocs arrodonits de conglomerats i austeres formacions rocoses que amaguen diverses formes de vida, tot i l'aparent manca de vegetació. La cara sud de la muntanya, més seca i afectada per incendis seculars, acull tota mena de plantes aromàtiques i pot tenyir-se sorprenentment de colors vius a la tardor tant pels conreus de vinya de la seva base com pels arbres caducifolis que neixen a les esquerdes dels cingles. La cara nord amaga carrascars, rouredes i pinedes de pi roig. Els cims i carenes, castigats pel vent, inclouen moltíssimes espècies vegetals interessants, com diverses orquídies, el salze de cingle o les magnífiques peònies. En total, hi podem trobar més d'un miler d'espècies de plantes superiors.

L 'aïllament de la serra ha afavorit la permanència de nombroses espècies de fauna sensibles a la presència humana. Hi destaquen les aus rupícoles, que necessiten cingles i roquers per niar-hi, i entre elles, les amenaçades àliga daurada i àliga cuabarrada, o d'altres més humils com la merla blava i roquera, el còlit negre o el ballester. Cal citar també la importància del riu Montsant i alguns barrancs tributaris com a refugi de peixos i mamífers lligats als rius mediterranis. Aquesta serra és el conjunt mutanyenc més emblemàtic de les comarques de Tarragona; i gràcies a la seva inaccessibilitat a peu, han estat moltes les espècies que han aconseguit mantenir el seu cicle de vida intacte. Per a molts, aquesta serra és un símbol de reflexió i austeritat degut al gran nombre d’ermites ubicades en molts dels seus amagatalls i el silenci que acompanya la natura.