El Delta de l’Ebre

Amb una superfície total de 320 km², el delta de l'Ebre és la segona zona humida més important de la Mediterrània occidental, després de considerar la Camarga francesa. Són diversos els hàbitats naturals, caracteritzats per ser únics dins el territori català, que podem trobar en aquest espai: quilòmetres de platges amb camps dunars (el Fangar) i erms salats (erms de la Tancada, punta de la Banya), grans llacunes d'aigua salobre (com la Tancada) o més dolces (com l'Encanyissada), surgències d'aigua dolça (els ullals), badies somes (el Fangar o els Alfacs), boscos de ribera i illes fluvials que, conjuntament amb els ecosistemes creats per l'home, com els arrossars i les salines, constitueixen un paisatge únic de gran riquesa natural.

Aquesta diversitat d'ecosistemes, tant pel que fa a la flora com pel que fa a la fauna, ha motivat la protecció d'una part important del Delta amb la declaració de parc natural l'any 1983. És un paradís ornitològic on es poden contemplar més de 300 espècies d'aus, algunes sedentàries, i d’altres migradores que hi són de pas o s’hi estan l'estiu o l'hivern. El Delta de l’Ebre és l'únic hàbitat de tot Catalunya on es poden trobar algunes espècies com: l'agró blanc, el capó reial, el bitó, el martinet ros i el flamenc, a les quals s'uneixen desenes de milers d'ànecs i ocells limícols.

El delta també és ric en la diversitat de flora, amfibis, peixos i invertebrats endèmics. A més, i a nivell d’infrastructures de suport, el Parc Natural compta amb un complet conjunt de serveis per al turista i el científic: un ecomuseu d'interpretació del medi natural i agrícola del delta, diversos centres d'informació, un centre bibliogràfic i una estació biològica per acollir els científics, on hi ha un centre de recuperació de fauna silvestre. A banda del innegable valor ecològic d'aquesta zona, i del fet que és un veritable paradís d'ornitòlegs i amants de la natura, no es pot oblidar que el parc també disposa d’unes platges salvatges de gran bellesa. Aquest espai natural és també l’exemple de la lluita de l'home per aconseguir fruits d’una terra difícil i dura mitjançant el cultiu de l’arròs; els arrosars canvien de color segons l'estació i es perden entre les cases i pobles complicant la seva recolecció.