Els Ports de Tortosa – Beseit

Els Ports de Tortosa-Beseit constitueixen un conjunt muntanyós molt abrupte ubicat en una superfície total de 800 km². Són onze els municipis catalans que s’integren dins d’aquest territori que, com a exemple de la seva extensió, té continuació natural al Maestrat de Castelló i de Terol. El Mont-Caro és el cim més alt del massís, i el més alt de la demarcació de Tarragona, amb 1.441 metres d'alçada i una vista privilegiada que abarca, en dies clars, des dels Pirineus fins a les illes Balears. Cada hivern el cim s'emblanquina amb alguna nevada ocasional que afavoreix l’aspecte abrupte de la muntanya durant la resta de mesos.

Enmarcats per les poblacions d'Horta de Sant Joan fins a la Pobla de Benifassà i des de Beseit fins a Tortosa, els Ports són una de les àrees de muntanya mediterrània més interessants de la península pels seus agrestes relleus i paisatges solitaris, les extenses masses forestals i la variada i rica fauna que hi habita. Així, cal remarcar les següents espècies animals: la cabra salvatge, símbol dels Ports que motivà la declaració de l'indret com a reserva nacional de caça, aus com el voltor, l'àliga daurada, l'àliga cuabarrada o el nocturn duc, i moltíssimes espècies d'aus forestals. Entre els mamífers, l'esquiu gat salvatge, l'esquirol, o la llúdriga i el cranc de riu, que encara s'amaguen en rius com l'Ulldemó, l'Algars o el Matarranya, on neden diverses espècies de peixos. Terra de pinedes de pinassa i pi roig, també amb rouredes i alzinars, destaca per disposar de la fageda més meridional dels Països Catalans.

Tots aquests boscos i les zones culminars, sotmeses a vents forts i conseqüentment més nues de vegetació, inclouen també l’existència d’espècies vegetals endèmiques. Els cingles i canons guarden salts d'aigua com els de Barber, Cantavella, els Ullals o la Caramella, profunds barrancs i gorges, a més de nombrosos amagatalls en coves i valls. Als Ports encara hi podem gaudir de la natura en el seu estat més pur; l'alta muntanya i les seves roques nues, arrodonides i polides es mantenen intactes a l’acció de l’home.