INTEGRATIO, Places of Cultural Integration and perspective from visiting to meating - GO TO HOME PAGE
| GO TO ENGLISH VERSION

Productes

El Vi

La Costa Daurada explota un dels bens gastronòmics més arrelats dins la cultura tarragonina, catalana i mediterrània mitjançant la Ruta dels Vins. El clima d’influència mediterrània, molt variat, concedeix a la zona les condicions privilegiades que li permeten produir una àmplia gamma de vins de gran finesa i qualitat. Així, la Costa Daurada disposa de vinyes productores de vins de diferents Denominacions d’Origen - Conca de Barberà, Montsant, Penedès, Priorat, Tarragona i Terra Alta - que li donen opcions de vertebrar una ruta fonamentada en la visita dels cellers i petits pobles pintorescs: Falset, Gratallops, La Vilella Baixa, etc. El cultiu de la vinya a la zona ve d'antic i avui constitueix l’explotació agrícola més important. Les planes interiors descobreixen un paisatge de conreu, sobretot de vinya, entre pobles petits i allunyats, amb petits turons poblats per pins.

A la Conca de Barberà el cultiu de la vinya a la zona és d’antiga tradició, constituint la principal explotació agrícola de la comarca actualment. Es produeixen vins blancs rosats, negres i escumosos i de moderada graduació alcohòlica, ben dotats d’acidesa, i d’aroma delicadament afruitada.

La Denominació d’Origen del Montsant és la més jove de totes, però compta ja amb una llarga experiència, ja que abans formava part de la subzona de la D.O. Tarragona. Els vins negres, elaborats a partir de Garnatxa Negra, Carinyena i Ull de Llebre, són vins amb cos, equilibrats i aromàtics, molt aptes per la criança. Els vins blancs, amb garnatxa blanca, són estructurats i densos, tant els joves com els criances.

Per una altra banda, el clima mediterrani confereix al Penedès condicions privilegiades que li permeten produir una àmplia gamma de vins de gran qualitat. Aquesta D.O. elabora lleugers vins blancs, frescos, afruitats i aromàtics amb una graduació també moderada. A més, encara que en inferior producció, també crien negres suaus i vellutats, elegants i de caràcter apreciable.

El Priorat zona és pròpia d’un clima temperat i sec, molt més fresc que al litoral. El raïm negre carinyena és la clau dels actuals priorats. En menor proporció, també s'hi cultiva garnatxa. D’aquestes dues varietats sàviament barrejades, neix el negre de color granat, robust, de sabor dens i ric, d’aroma intensa. S'hi cultiven amb caràcter testimonial alguns ceps blancs: garnatxa, macabeu i pero ximenes. Juntament amb aquests vins, la tradició ha fet perdurar aquells altres vins rancis, envellits lentament en bótes, carregats de personalitat i rics en sensacions.

Els vins blancs de la D.O. Tarragona gaudeixen de l’apreci del consumidor gràcies a la seva suau graduació i al seu aroma afruitat. Són vins suaus i lleugers d’acidesa poc marcada. En aquesta zona, a base d’Ull de Llebre, s’elaboren vins lleugers d’acidesa mitja i molt elegants.

És característic de la Terra Alta, el cultiu en "terrasses", en sòls forts, profuns i no massa permeables. Les vinyes es poden molt curtes per aprofitar al màxim la humitat del terreny. La Terra Alta, elabora vins blancs forts, d’alta graduació amplis i amb un gran cos. Els negres de molta capa, s’elaboren amb mescla de les tres varietats negres (Maçola, Garnatxa Negra i Garnatxa Peluda).

L’Oli

L’oli és un producte amb molta història. El seu cultiu, introduït pels grecs i potenciat pels àrabs, és un dels més característics d’aquestes terres. A la Costa Daurada, és un dels elements més integrats del paisatge i, com si fos un jardí, els pagesos mantenen les parcel·les netes de pedra formant marges que les delimiten.

Les comarques del Baix Ebre i Montsià són les primeres productores d’oli de Catalunya, així com el Matarranya d'Aragó, i configuren un autèntic mar d’oliveres. A l’igual que amb el vi, la Costa Daurada disposa de diverses Denominacions d’Origen relacionades amb aquest producte: D.O. de la Terra Alta, D.O. Baix Ebre - Montsià, D.O. Baix Aragó i, un dels més reconeguts, l’oli D.O. de Siurana.

La Denominació d'Origen Siurana fou creada el 1977, i el 1979 fou aprovat el seu reglament. Des d'aleshores empara i protegeix la producció olivera dels termes municipals que hi són adscrits i que presenten unes característiques comunes. Agafa el nom de riu Siurana, afluent de l'Ebre per la banda nord, atès que part del territori que inclou es troba dins la conca natural d'aquest riu. Reus és el centre comercial que en vertebra bona part de l'activitat mercantil. La zona geogràfica de producció de l'oli emparat per la DOP Siurana representa una franja de les comarques de Tarragona perpendicular al mar Mediterrani que, des de Garrigues de Lleida, travessa de norest a sudest part de les comarques del Priorat, el Baix Camp, l'Alt Camp, el Tarragonès, la Ribera d'Ebre i el Baix Penedès.

Es poden diferenciar dues regions: una interior, situada en les serres del Montsant i de Llena, i l'altra, a l'est de l'anterior, que coincideix amb la comarca del Camp de Tarragona. Les varietats admeses són l'Arbequina, la Rojal i la Morruda. D'aquestes tres, l'arbequina és considerada la principal, ja que un 90% de les olives de què s'extrau l'oli ha de ser de la varietat Arbequina. La collita ofereix un suc extraordinàriament aromàtic, de color verd grogós i lleuger al paladar. Un oli verge extra que és reconegut i apreciat per les seves qualitats nutricionals i ferm aliat en la lluita contra les malalties cardiovasculars.

L'oli emparat per la DOP Siurana constitueix un 11% del total de l'oli produït a Catalunya. La producció va adreçada principalment al mercat espanyol, que consumeix un 60%, i la resta es destina a l'exportació, aproximadament un 90% de la qual es realitza a països de la Unió Europea.

"La Ruta de l'oli Siurana" presenta els aspectes turístics més destacats de les diferents comarques que formen la DOP Siurana a partir d'un element que els uneix, l'oli d'oliva, i es tracta, d'una banda, d'una oportunitat per conèixer les característiques d'un producte de màxima qualitat com és l'oli d'oliva verge extra Siurana i, de l'altra, poder conèixer els principals atractius turístics dels diversos territoris que formen part de la denominació. El recorregut que s’ha dissenyat per fer factible la ruta passa per les següents poblacions: Falset, Gratallops, La Vilella Baixa, Cabacés, La Bisbal de Falset i Margalef de Montsant; i els punts de més interès són: el Celler de Falset, els cellers de Gratallops, l’ermita de la Consolació, la font i l’ermita de la Foia i el seu retaule gòtic, el museu Eco del Greco a Cabacés, la cova de Sta. Llúcia i els antics jaciments prehistòrics a Margalef, entre d’altres.

L’Arròs del Delta de l’Ebre

El delta de l'Ebre genera el 98% de la producció total d'arròs de Catalunya. Amb aquesta dada podem explicar la importància d'aquest cereal en la vida dels habitants d'aquest territori i del paisatge del mateix. És precisament a causa del conreu de l'arròs que el Delta del riu Ebre pren quatre coloracions diferents durant l'any. Els mesos d'abril i maig, els camps s'inunden per iniciar la sembra i el Delta es prepara per a la producció. L'arròs, amb denominaciò de qualitat, és un dels principals protagonistes de la gastronomia de l'Ebre. A la paella, pot presentar-se negre o rossejat, malgrat que són moltes les possibilitats que els restauradors de la zona presenten a la seva carta.

El desenvolupament del conreu de l'arròs en aquesta zona és motivat tant per les característiques climàtiques i edafològiques com per la seva salinitat i l'altura de la capa freàtica. Està constituït pels termes municipals de Deltebre i de Sant Jaume d'Enveja i també part dels terrenys del delta de l'Ebre que comprenen els termes municipals de l'Aldea, Amposta, Camarles, l'Ampolla i Sant Carles de la Ràpita. La zona de mòlta i envasament correspon a la de producció. Les varietats que es poden comercialitzar amb aquesta denominació són les següents: Bahia, Tebre, Sénia, Fonsa, Bomba i Montsianell.

Marisc del Delta de l’Ebre

Aquest espai natural reuneix les condicions òptimes per la criança de mol.luscos, llagostins i peixos com l'anguila. Les muscleres es concentren a les dos badies per la protecció que ofereixen les dues penínsules de sorra. A més és una zona rica en nutrients per la combinació de l'aigua dolça amb la salada. La producció d'ostres ronda les 600 tones i la de musclos el milió i mig anuals, en perill per la manca d'entrada d'aigua dolça a causa del poc cabal del riu Ebre els últims anys.

De tot el marisc destaca la pesca de llagostins, a Sant Carles de la Ràpita. El nom li ve d'un petit Ribat de cult almoràvit, com Miravet. Al segle XVIII, Carles III va volgué convertir la badia dels Alfacs en el port més important de la Mediterrània, projecte que no es materialitzà, però que donà origen a la vila. Un altre projecte, que finalment s'inicià, va ser el del canal de navegació que pretenia conectar l'Ebre amb la badia dels Alfacs i que resultaria, més tard, en el canal de rec que va permetre els primers conreus d'arrós al Delta (1788). Així, el poble, que és pescador per naturalesa, és famós per les seves muscleres, el peix i els llagostins. Actualment és en un centre turístic de primer ordre a les Terres de l'Ebre amb infraestructures modernes i una cuina famosa arreu.

Els Préssecs i les Clementines

El clima de la Ribera d’Ebre permet que la fruita dolça tingui una coloració i un sabor intens, i aconsegueix que maduri abans que en altres zones del país. Aquest fet dona al producte un valor afegit i una qualitat apreciada als mercats internacionals més exigents. En el cas dels préssecs, els principals centres productors són Benissanet i Miravet, i la població de Massalió disposa de la D.O. de Calanda. Es tracta de la varietat anomenada "groga tardenca", que presenta un color groc pàlid amb un lleuger motejat. Compta amb una duresa i dolçor especial que proporciona a aquesta fruita un gust excel.lent i inconfusible. Per a preservar tots aquests aspectes s'embosen els prèssecs a l'arbre durant els mesos d'estiu i fins la seva manipulació.

La zona de les clementines de les Terres de l’Ebre està situada als termes del Baix Ebre i Montsià. Les condicions climàtiques específiques d’aquesta zona provoquen un sabor i aroma diferencials en les collites de mandarines i clementines. Les varietats que incloen són les mandarines Satsuma, Okitsu i Clauselina així com les clementines Fina, Fernandina, Clemenules i Marisol. Alcanar és el centre productor de cítrics més important de tot l'Estat.

La Mel del Perelló

La mel és un dels altres productes amb D.O. de la Costa Daurada. El Perelló és reconegut arreu pel treball i la tasca d'extracció i envasat de Mel Muria, amb una àmplia selecció de varietats i productes derivats (pol.len, pròpolis, gelea reial, cosmètics i fins i tot caramels de mel). Disposen d'una col.lecció i exposició d'estris d'apicultura de museu, antics, així com una arna amb abelles en actiu. També fan visites fins i tot amb l'equip d'apicultor sobre el terreny. El Perelló reuneix els últims apicultors artesans d’aquestes terres i, gràcies a la qualitat de la seva producció, s’ha merescut el nom de “El Poble de la Mel”.

Les Avellanes

La zona de producció de les avellanes de les comarques del Priorat i la Terra Alta forma part de la Denominació d'Origen Reus. Aquest conreu es va introduir a finals del segle XIX per suplir el conreu de la vinya que va ser destruït per la fil·loxera. Les avellanes protegides per la denominació d'origen han de ser les varietats tradicionalment conreades a la zona de producció: Negreta, Pauetet, Gironella, Morella i Culplana. D'aquestes varietats la negreta és la més cultivada.
 
Approfondimenti
Allegati
| FORUM
Universitat de Barcelona - Pg. Vall d'Hebron, 171 - Ed. Llevant Desp., 115 - 08035 Barcelona - España - tel. +34.93.4034427