Antiga Ciutat Romana de Tarragona

La ciutat de Tarragona presideix com a capital de la província tota la zona compresa sota la marca turística de la Costa Daurada. La seva situació li proporciona uns hiverns benignes i assolellats amb una lluminositat mediterrània que hi és present en totes les estacions de l'any. Tarragona fou el punt d'origen de la romanització i de la cristianització de la península ibèrica i, com a conseqüència, ofereix avui un conjunt monumental romà únic. És per aquest motiu que la Unesco va incloure l’any 2000 el seu conjunt arqueològic dins la llista del Patrimoni Mundial, per tal de salvaguardar les restes de la ciutat administrativa, mercantil i de culte imperial més important de la península ibèrica durant l’etapa romana.

La ciutat de Tarraco va ser el primer i més antic assentament romà de tota la península, convertint-se a partir d’August, en capital de la província Hispania Citerior i de la major part del territori peninsular. Els vestigis que es conserven de Tarraco permeten fer l’estudi i la difusió de la història romana de la ciutat a partir de la època republicana (segles III i II aC), moment de fundació de la mateixa, fins l’època paleocristiana. Destaca també per la singularitat de la concepció del traçat urbà i la seva planificació; que es presenta en un seguit de terrasses artificials que segueixen els desnivells naturals del terreny i on trobem importants restes arquitectòniques i arqueològiques.

Tarraco, la ciutat

Destaca la originalitat del seu sistema defensiu amb muralles construïdes entre els segles III i II aC, amb elements singulars que, combinats entre si, les converteixen en un monument únic: els aparells particulars utilitzats per a cada fase de construcció de la muralla republicana, la combinació d’elements indígenes a la obra romana i la seva antiguitat, així com les dimensions del perímetre del mur conservat.

La muralla de Tarraco és un dels testimonis més antics de la enginyeria militar romana de la Península Ibèrica i l’element més important que es conserva de l’etapa republicana gràcies als seus paràmetres exterior i interior, els seus accessos i les diverses torres defensives que encara es mantenen intactes - torre de Minerva, del Capiscol i de l’Arquebisbe -. A més, és un clar exponent de la tècnica anomenada ‘opus siliceum’, tècnica constructiva característica d’Italia i empleada a Etruria i Lacio des del segle VI aC.

El complex arquitectònic del Fòrum Provincial és considerat un dels fòrums amb majors dimensions del món (7,5 Ha), el millor documentat del Imperi, i el condicionant del teixit urbà de la part alta de l’actual ciutat, que ha conservat la majoria dels elements arquitectònics fins alçades superiors als 11 metres en algunes zones. Es tracta d’un gran espai dividit en tres terrasses, destinat a la manifestació política a gran escala del poder i la unitat de les comunitats de la província Hispania Citerior i a la institucionalització del culte. Les dimensions del complex, la qualitat de la execució i la presència de material importat fan que la construcció del fòrum sigui fàcilment atribuïble als tallers imperials que treballaren durant la mateixa època a Roma.

Tarragona conserva els tres edificis d’espectacles d’època romana: teatre, amfiteatre i circ. El teatre romà de Tarraco és l’únic conegut a Catalunya i està vinculat a la zona del Fòrum de la Ciutat. A les restes actuals de l’edifici se’ls hi pot reintegrar part de la seva decoració així com reconstruir els seus volums originals. El conjunt fòrum-teatre era el centre de la devoció de la casa imperial durant el període august i juli-claudi, i on es desenvolupava la propaganda de l’emperador vinculant la seva figura a l’Estat.

L’amfiteatre presenta característiques singulars a nivell constructiu, parcialment excavat a la roca i aixecat amb bóvedes d’opus caementicum. La característica més genuïna i diferenciadora d’aquest monument és la presència de dues estructures religioses al mig de l’arena; exemple clar de cristianització d’un espai pagà, que demostra la importància de la ciutat en les primeres etapes del cristianisme. Igual de singular és el circ, considerat un dels més ben conservats del món romà, gràcies a la seva ubicació al centre de la ciutat, formant part de la mateixa planificació arquitectònica del conjunt monumental forense de l’època Flavia, i organitzat en tres terrasses que formaren part d’un projecte unitari en el que el circ es va cenyir a les muralles que, directament, van marcar les seves dimensions.

Del Fòrum de la Ciutat es conserva gran part de la basílica jurídica, així com altres edificis annexos. Destaca per la bona conservació del conjunt i del sòl circumdant, a més de les restes de carrers que recomponen part de la trama urbana de la ciutat amb la direcció dels mateixos i les dimensions de les insulae. Aquí destaquem la necròpolis paleocristiana, la millor conservada d’Occident, i de gran importància cronològica i artística; ja que mostra la profunda transformació soferta a partir del s. III dC i la riquesa i varietat dels nombrosos monuments funeraris, restes escultòriques i materials utilitzats.

Els voltants de Tarraco

Les rodalies de Tarragona conserven destacades restes que obeeixen a la seva proximitat amb la capital provincial. Aquest és el cas de la important xarxa de subministrament d’aigua a Tarraco, de la qual es conserva el traçat d’un aqüeducte de més de 40 quilòmetres de longitud així com part dels arcs i estructura del mateix, anomenat aquí ‘Pont del Diable’. És singular per la tècnica constructiva, per ser un dels primers en utilitzar l’arcada superposada a tota la península i un dels més ben conservats i monumentals d’Hispània i Catalunya. És una obra tècnicament impecable, amb unes dimensions equiparades a les dels millors exemplars del seu gènere. El mateix succeeix amb la “Torre dels Escipions”, testimoni d’interès de les classes socials elevades per autorepresentar-se amb la construcció de monuments funeraris al peu de les principals vies d’accés a Tarraco, i exemple del seu caràcter monumental com element de prestigi social del grup familiar o del difunt allà enterrat.

Dins les proximitats de la ciutat s’han documentat diferents pedreres per la construcció dels edificis de Tarraco, de les quals destaquen la de Santa Tecla, utilitzada com material de substitució d’altres marmols d’importació, i la del Mèdol, importància de la qual rau en el seu interès arqueològic, geològic i botànic, degut al singular microclima que permet l’existència d’espècies vegetals ja en procés de desaparició. També trobem la vila “dels Munts”, una de les més importants de tota Catalunya per la seva riquesa en paviments, escultures i materials en general, així com per la grandiositat del conjunt de la vila amb els seus dos complexos termals. Un altre exemple és la vila de ‘Centelles’, datada del segle IV dC i que es transformà en monument funerari poc després de la seva construcció, potser per contenir el cadàver de l’emperador Constant. Les restes dels mosaics conservats a la seva cúpula són de gran qualitat artística i tècnica, convertint-lo en un dels conjunts paleocristians més importants del món romà. Finalment, podem parlar de l’Arc de Triomf de Berà d’època augustea, que marca la rellevància de la capitalitat de la província i és testimoni de la reforma de la via de comunicació entre Gades i Roma: la via Augusta.

Dins del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona es recullen i exposen tots aquells testimonis materials que la investigació arqueològica ha recuperat de la ciutat romana, i que amb les seves col·leccions escultòriques, ornamentals, epigràfiques i d’objectes de ceràmica, vidre, bronze, marfil i altres materials, completen aquesta visió única de la presència romana a Catalunya.