| 
Ruta per Ulldecona i els abrics de la Serra de la Pietat
Aquesta ruta mostra el patrimoni cultural d’Ulldecona i els onze abrics neolítics de la Zona Arqueològica de la ciutat, ubicada a la Serra de la Pietat; un dels conjunts d’art rupestre més importants de Catalunya, que contenen pintures de l’any 5.000 aC. Les pintures rupestres, situades en parets escarpades a les quals s’accedeix mitjançant l’ús d’estretes escales, es troben sota protecció des de l’any 1975. En aquests moments, l’abric número 1 conté l’escena més important de Catalunya, amb un total de 95 figures – animals i caçadors armats -.
A més de les restes d’Ulldecona, també és possible visitar les fràgils pintures de El Perelló, a la mateixa província de Tarragona. Malgrat la possibilitat de visitar-les directament, és recomanable desplaçar-se al Museu de Montblanc per tal de poder apreciar millor el detall i colors de las pinturas rupestres. Allí s’exposen les millors fotografies de les pintures de la serra de Prades juntament amb panells explicatius, a més de reproduccions a tamany natural d’una de les més importants de la zona: la cacera d’un animal brau. Aquest municipi, capital de la Conca de Barberà, també disposa d’un jaciment; el ''Portell de les Lletres''. Tots aquests abrics i espais rupestres poden localitzar-se als plànols i material explicatiu ofertat per les oficines de turisme municipals.
Ruta del Cister
La ruta enllaça els tres principals monasteris cistercencs de Catalunya: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, situats a les comarques de la Conca de Barberà, Alt Camp i Urgell respectivament. L’itinerari entre ells pot recorrer’s en cotxe per carreteres comarcals i a peu o en BTT (bicicleta tot terreny), seguint el sender GR-175.
L’enllaç dels tres monestirs a través d’aquesta ruta, creada el 1989, ha esdevingut una injecció indiscutible per al turisme de les tres comarques, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Urgell, les quals no han escatimat esforços per donar a conèixer unes terres que vessen cultura, gastronomia, tradició i patrimoni. Des dels monestirs, atractiu principal de l'oferta, els viatgers s’escampen pels diferents pobles i viles de les tres comarques que conformen la Ruta del Cister.
Dels tres monestirs, Santes Creus es l’únic que no acull una comunitat religiosa i, per aquesta raó, té l’avantatge de permetre la visita de les seves habitacions. Per la seva part, Vallbona de les Monges és el més important de la branca femenina cistercenca a Catalunya. A la seva esglèsia es troben làpides sepulcrals d’abadeses del monasteri, mentres que en el presbiteri destaquen els sepulcres de la reina Violant d’Hungria, muller de Jaume I i la filla d’ambos, Sança d’Aragó. Cal destacar que Poblet està envoltat pel Bosc de Poblet, un entorn natural que ocupa 2.100 hectàrees, declarat Paratge Natural d’Interès Nacional.
A més, la ruta catalana s’ha integrat en un acord internacional per promoure la ruta del Cister a Europa, anomenada ''Itinerari cistercenc Nord-Sud d’Europa''. Aquest itinerari inclou setze monesteris: els tres catalans, sis alemanys (Altenberg, Heisterbach, Himmerod, Kamp, Otterberg i Wörschwheiler), sis a França (Citeaux, Fontenay, Fontfroide, Pontigny, Quincy i Vauluisant) i un a Bèlgica (Orval).
Ruta del Temple
La Domus Templi ofereix al visitant la possibilitat de conèixer in situ l’obra i la història del Temple en la Corona d’Aragó. Es tracta d’un patrimoni arquitectònic singular i de gran interès històric, fins ara molt poc conegut.
La ruta discorre, bàsicament, pels territoris fronterers dels antics regnes cristians i musulmans de les conques del Cinca i del Segre i la major part de l’últim tram de la conca de l’Ebre, incloent-hi el Maestrat i el nord de l’actual província de Castelló. En aquests territoris els templers van disposar d’amplis dominis, que van organitzar en grans comandes, com les de Montsó, Gardeny, Miravet, Tortosa i Peníscola. Castells comanda, torres, cases de camp, esglésies, conjunts urbans construïts en els seus dominis, que en gran part han arribat fins als nostres dies, estan presents al llarg de tota la ruta i són el millor testimoni de l’empremta que va deixar el Temple en els antics regnes de la Corona d’Aragó.
Aquesta ruta mostra el patrimoni cultural d’Ulldecona i els onze abrics neolítics de la Zona Arqueològica de la ciutat, ubicada a la Serra de la Pietat; un dels conjunts d’art rupestre més importants de Catalunya, que contenen pintures de l’any 5.000 aC. Les pintures rupestres, situades en parets escarpades a les quals s’accedeix mitjançant l’ús d’estretes escales, es troben sota protecció des de l’any 1975. En aquests moments, l’abric número 1 conté l’escena més important de Catalunya, amb un total de 95 figures – animals i caçadors armats -.
A més de les restes d’Ulldecona, també és possible visitar les fràgils pintures de El Perelló, a la mateixa província de Tarragona. Malgrat la possibilitat de visitar-les directament, és recomanable desplaçar-se al Museu de Montblanc per tal de poder apreciar millor el detall i colors de las pinturas rupestres. Allí s’exposen les millors fotografies de les pintures de la serra de Prades juntament amb panells explicatius, a més de reproduccions a tamany natural d’una de les més importants de la zona: la cacera d’un animal brau. Aquest municipi, capital de la Conca de Barberà, també disposa d’un jaciment; el ''Portell de les Lletres''. Tots aquests abrics i espais rupestres poden localitzar-se als plànols i material explicatiu ofertat per les oficines de turisme municipals.
Ruta del Cister
La ruta enllaça els tres principals monasteris cistercencs de Catalunya: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, situats a les comarques de la Conca de Barberà, Alt Camp i Urgell respectivament. L’itinerari entre ells pot recorrer’s en cotxe per carreteres comarcals i a peu o en BTT (bicicleta tot terreny), seguint el sender GR-175.
L’enllaç dels tres monestirs a través d’aquesta ruta, creada el 1989, ha esdevingut una injecció indiscutible per al turisme de les tres comarques, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Urgell, les quals no han escatimat esforços per donar a conèixer unes terres que vessen cultura, gastronomia, tradició i patrimoni. Des dels monestirs, atractiu principal de l'oferta, els viatgers s’escampen pels diferents pobles i viles de les tres comarques que conformen la Ruta del Cister.
Dels tres monestirs, Santes Creus es l’únic que no acull una comunitat religiosa i, per aquesta raó, té l’avantatge de permetre la visita de les seves habitacions. Per la seva part, Vallbona de les Monges és el més important de la branca femenina cistercenca a Catalunya. A la seva esglèsia es troben làpides sepulcrals d’abadeses del monasteri, mentres que en el presbiteri destaquen els sepulcres de la reina Violant d’Hungria, muller de Jaume I i la filla d’ambos, Sança d’Aragó. Cal destacar que Poblet està envoltat pel Bosc de Poblet, un entorn natural que ocupa 2.100 hectàrees, declarat Paratge Natural d’Interès Nacional.
A més, la ruta catalana s’ha integrat en un acord internacional per promoure la ruta del Cister a Europa, anomenada ''Itinerari cistercenc Nord-Sud d’Europa''. Aquest itinerari inclou setze monesteris: els tres catalans, sis alemanys (Altenberg, Heisterbach, Himmerod, Kamp, Otterberg i Wörschwheiler), sis a França (Citeaux, Fontenay, Fontfroide, Pontigny, Quincy i Vauluisant) i un a Bèlgica (Orval).
Ruta del Temple
La Domus Templi ofereix al visitant la possibilitat de conèixer in situ l’obra i la història del Temple en la Corona d’Aragó. Es tracta d’un patrimoni arquitectònic singular i de gran interès històric, fins ara molt poc conegut.
La ruta discorre, bàsicament, pels territoris fronterers dels antics regnes cristians i musulmans de les conques del Cinca i del Segre i la major part de l’últim tram de la conca de l’Ebre, incloent-hi el Maestrat i el nord de l’actual província de Castelló. En aquests territoris els templers van disposar d’amplis dominis, que van organitzar en grans comandes, com les de Montsó, Gardeny, Miravet, Tortosa i Peníscola. Castells comanda, torres, cases de camp, esglésies, conjunts urbans construïts en els seus dominis, que en gran part han arribat fins als nostres dies, estan presents al llarg de tota la ruta i són el millor testimoni de l’empremta que va deixar el Temple en els antics regnes de la Corona d’Aragó.
