| 
Ruta per Tàrraco i els seus voltants
El patrimoni arqueològic romà de la ciutat de Tàrraco es situa, de manera concentrada, al nucli de la ciutat i al seu voltant més inmediat. A partir de la ruta proposada pel Museu Arqueològic de la capital, la Costa Daurada dóna a conèixer el patrimoni històric d’aquest territori, i convida a tots aquells que ho desitgin a entendre i aprendre d’aquella antiga cultura que, segles abans de Crist, va deixar en herència els vestigis romans més importants de Catalunya.
L’inici de la ruta s’ubica a pocs quilòmetres de la capital, concretament al nord, a l’aqüeducte romà de ''Les Ferreres''. Rodejant la ciutat de Tarragona, uns tretze quilòmetres al sud, s’arriba a Constantí, on trobem la vila romana de ''Centcelles'', gran mausoleu de l’art paleocristià. De retorn a la ciutat, es recomana visitar el Museu Nacional Arqueològic per iniciar-se en el coneixement dels conjunts arquitectònic posteriors. Al finalitzar el recorregut pel museu, l’itinerari segueix amb el patrimoni urbà a partir del passeig arqueològic.
Gran part de les muralles que protegien la ciutat són visitables. Després de recòrrer-les s’arriba al Portal de Sant Antoni; aquest arc dóna accés a la Part Alta, on en época romana es trobava el Recinte de Culte i el gran Fòrum Provincial. A partir d’aquí, seguim fins la plaça del Rei i ens dirigim al conjunt Pretori-Fòrum Provincial, que disposa de connexió amb el Circ. Després de la seva visita és possible seguir amb l’itinerari fins l’Anfiteatre, situat entre la Via Augusta i la Platja del Miracle, i on encara s’aprecien restes posteriors d’una basílica visigòtica de finals del segle VI, i de l’esglèsia románica de Santa Maria del Miracle. Un altre punt important a visitar és el Fòrum de la Colònia, a la Part Baixa, i la Necròpolis Paleocristiana, al costat del riu Francolí.
Després d’abandonar la ciutat direcció Barcelona, i a sis quilòmetres de distància, és possible visitar la Torre dels Escipions i la Pedrera del Mèdol, gran mostra de l’explotació romana de la pedra per a construir els edificis de la capital. A dotze kilòmetres de Tarragona se situa el poble d’Altafulla i la vila romana ''dels Munts'', que va ser residència d’un alt càrrec de la ciutat durant el segle II dC. Per finalitzar la ruta, i abans d’arribar a El Vendrell, cal aturar-se a visitar l’Arc de Barà, d’època augustea, que marca la rellevància de la capitalitat de la província i és testimoni de la reforma de la via de comunicació entre Gades i Roma: la via Augusta.
Ruta del Modernisme de Reus
El modernisme és un moviment europeu que es manifesta a Catalunya amb una gran força, fins aconseguir un clima urbà representatiu del gust de la nova burgesia industrial i comercial que s'imposà com a classe dirigent a finals del segle passat. Si bé el nucli principal va ser Barcelona, aviat arribà a diverses ciutats catalanes i Reus en va resultar un centre destacat, especialment en arquitectura. En aquest sentit, han quedat senyals evidents i significatius dins i fora de moltes de les cases construïdes aquell moment: mobles, làmpades, objectes, joies, records familiars i, evidentment, façanes i estructures. Malgrat que el moment àlgid del modernisme va ésser a l'entorn del 1900, en aquell moment a Reus no es vivia una bona època constructiva; es patien les conseqüències de la fil.loxera que va arrasar el conreu de les vinyes i també els provocats per la sobreproducció de les indústries tèxtils. Només algunes famílies riques, importants terratinents, comerciants o industrials que tenien un poder econòmic sanejat, van ser els qui van promoure les primeres i millors obres d'arquitectura modernista, just en el moment d'eclosió de l'estil.
La figura cabdal de l'arquitectura Modernista a Reus és Lluís Domènech i Montaner, per les seves obres i pel mestratge que hi exercí. Gràcies a la seva amistat amb Font de Rubinat va rebre el primer encàrrec, la construcció de l'Institut Pere Mata (1897-1919). Una obre de gran envergadura, amb estructura de miniciutat, on aplicà renovadors conceptes d'urbanisme, de seguretat, de planificació d'espais, de modul.lació, ornamentació i ús de materials. El seu estil arquitectònic va influir en altres edificis modernistes que es van realitzar a la ciutat. Cal destacar les construccions del reusenc Pere Caselles, arquitecte municipal que havia col·laborat amb Domènech en les obres de l'Institut Pere Mata i que realitza un gran nombre d'edificis públics i privats.
Per facilitar el coneixement d'aquest patrimoni modernista s'ha creat la Ruta del Modernisme de Reus, un agradable passeig pel centre de la ciutat, on es concentra l'àrea comercial i d'oci, especialment senyalitzada, i amb els edificis identificats amb una placa que permet conèixer les façanes modernistes més interessants de la ciutat. En total són vint-i-quatre les construccions que conformen l’inventari del patrimoni i que s’inclouen dins la ruta: la Casa Gasull, la Casa Tarrats, la Casa Segarra, la Casa Bartolí, les Escoles Prat de la Riba, l’Estació Enològica i la Casa Navàs, segurament l’edifici més emblemàtic de la ruta i construïda seguint els plànols de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, són alguns exemples de construcció modernista a la ciutat.
El patrimoni arqueològic romà de la ciutat de Tàrraco es situa, de manera concentrada, al nucli de la ciutat i al seu voltant més inmediat. A partir de la ruta proposada pel Museu Arqueològic de la capital, la Costa Daurada dóna a conèixer el patrimoni històric d’aquest territori, i convida a tots aquells que ho desitgin a entendre i aprendre d’aquella antiga cultura que, segles abans de Crist, va deixar en herència els vestigis romans més importants de Catalunya.
L’inici de la ruta s’ubica a pocs quilòmetres de la capital, concretament al nord, a l’aqüeducte romà de ''Les Ferreres''. Rodejant la ciutat de Tarragona, uns tretze quilòmetres al sud, s’arriba a Constantí, on trobem la vila romana de ''Centcelles'', gran mausoleu de l’art paleocristià. De retorn a la ciutat, es recomana visitar el Museu Nacional Arqueològic per iniciar-se en el coneixement dels conjunts arquitectònic posteriors. Al finalitzar el recorregut pel museu, l’itinerari segueix amb el patrimoni urbà a partir del passeig arqueològic.
Gran part de les muralles que protegien la ciutat són visitables. Després de recòrrer-les s’arriba al Portal de Sant Antoni; aquest arc dóna accés a la Part Alta, on en época romana es trobava el Recinte de Culte i el gran Fòrum Provincial. A partir d’aquí, seguim fins la plaça del Rei i ens dirigim al conjunt Pretori-Fòrum Provincial, que disposa de connexió amb el Circ. Després de la seva visita és possible seguir amb l’itinerari fins l’Anfiteatre, situat entre la Via Augusta i la Platja del Miracle, i on encara s’aprecien restes posteriors d’una basílica visigòtica de finals del segle VI, i de l’esglèsia románica de Santa Maria del Miracle. Un altre punt important a visitar és el Fòrum de la Colònia, a la Part Baixa, i la Necròpolis Paleocristiana, al costat del riu Francolí.
Després d’abandonar la ciutat direcció Barcelona, i a sis quilòmetres de distància, és possible visitar la Torre dels Escipions i la Pedrera del Mèdol, gran mostra de l’explotació romana de la pedra per a construir els edificis de la capital. A dotze kilòmetres de Tarragona se situa el poble d’Altafulla i la vila romana ''dels Munts'', que va ser residència d’un alt càrrec de la ciutat durant el segle II dC. Per finalitzar la ruta, i abans d’arribar a El Vendrell, cal aturar-se a visitar l’Arc de Barà, d’època augustea, que marca la rellevància de la capitalitat de la província i és testimoni de la reforma de la via de comunicació entre Gades i Roma: la via Augusta.
Ruta del Modernisme de Reus
El modernisme és un moviment europeu que es manifesta a Catalunya amb una gran força, fins aconseguir un clima urbà representatiu del gust de la nova burgesia industrial i comercial que s'imposà com a classe dirigent a finals del segle passat. Si bé el nucli principal va ser Barcelona, aviat arribà a diverses ciutats catalanes i Reus en va resultar un centre destacat, especialment en arquitectura. En aquest sentit, han quedat senyals evidents i significatius dins i fora de moltes de les cases construïdes aquell moment: mobles, làmpades, objectes, joies, records familiars i, evidentment, façanes i estructures. Malgrat que el moment àlgid del modernisme va ésser a l'entorn del 1900, en aquell moment a Reus no es vivia una bona època constructiva; es patien les conseqüències de la fil.loxera que va arrasar el conreu de les vinyes i també els provocats per la sobreproducció de les indústries tèxtils. Només algunes famílies riques, importants terratinents, comerciants o industrials que tenien un poder econòmic sanejat, van ser els qui van promoure les primeres i millors obres d'arquitectura modernista, just en el moment d'eclosió de l'estil.
La figura cabdal de l'arquitectura Modernista a Reus és Lluís Domènech i Montaner, per les seves obres i pel mestratge que hi exercí. Gràcies a la seva amistat amb Font de Rubinat va rebre el primer encàrrec, la construcció de l'Institut Pere Mata (1897-1919). Una obre de gran envergadura, amb estructura de miniciutat, on aplicà renovadors conceptes d'urbanisme, de seguretat, de planificació d'espais, de modul.lació, ornamentació i ús de materials. El seu estil arquitectònic va influir en altres edificis modernistes que es van realitzar a la ciutat. Cal destacar les construccions del reusenc Pere Caselles, arquitecte municipal que havia col·laborat amb Domènech en les obres de l'Institut Pere Mata i que realitza un gran nombre d'edificis públics i privats.
Per facilitar el coneixement d'aquest patrimoni modernista s'ha creat la Ruta del Modernisme de Reus, un agradable passeig pel centre de la ciutat, on es concentra l'àrea comercial i d'oci, especialment senyalitzada, i amb els edificis identificats amb una placa que permet conèixer les façanes modernistes més interessants de la ciutat. En total són vint-i-quatre les construccions que conformen l’inventari del patrimoni i que s’inclouen dins la ruta: la Casa Gasull, la Casa Tarrats, la Casa Segarra, la Casa Bartolí, les Escoles Prat de la Riba, l’Estació Enològica i la Casa Navàs, segurament l’edifici més emblemàtic de la ruta i construïda seguint els plànols de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, són alguns exemples de construcció modernista a la ciutat.
|
FORUM